Estudios - Observatorio Español del Racismo y la Xenofobia
Estudis
En aquest apartat s'inclouen els estudis i informes elaborats en el marc de treball dels diferents grups de l'Acord i que han estat publicats per l'Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE). Altres estudis elaborats o en els que participa l'OBERAXE es poden consultar a l'apartat de Publicacions.

És discriminat l'alumnat africà i afrodescendent en l'àmbit esportiu escolar? Análisis y decálogo antirracista
Elaborat per la professora Patricia Rocu com a investigadora principal, l'estudi “¿Es discriminado el alumnado africano y afrodescendiente en el ámbito deportivo escolar? análisis y decálogo antirracista” ha estat promogut per l'Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE) de la Secretaria d'Estat de Migracions, i està cofinançat per la UE a través del Fons d'Asil, Migració i Integració (FAMI).
L'estudi, emmarcat en el Decenni Internacional per als Afrodescendents (2015-2024), té l'objectiu d'analitzar la realitat relacionada amb la discriminació que viu l'alumnat africà i afrodescendent en la pràctica d'activitats físiques i esportives realitzades en l'àmbit de l'educació formal, a través de l'Educació Física, i en el context de les activitats extraescolars.
Per a açò, aplicant una metodologia mixta de tècniques quantitatives i qualitatives, s'ha arreplegat la perspectiva del propi alumnat africà i afrodescendent entorn de les seues vivències personals relacionades amb la discriminació; a la qual s'ha sumat les percepcions de la resta de l'alumnat, professorat, entrenadores i entrenadors esportius, familiars i experts.
La publicació incorpora una sèrie de recomanacions d'intervenció educativa i un decàleg antiracista amb recomanacions dirigides a professionals de l'àmbit esportiu per a la seva aplicació en les activitats físiques i esportives escolars.
La presentació pública d'aquest estudi es va celebrar el 21 de març de 2024 coincidint amb la commemoració del Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial.
Anàlisi de casos i sentències en matèria de racisme, xenofòbia, LGTBIfòbia i altres formes d'intolerància 2018-2022
Encarregat per la Comissió de Seguiment del “Acord per cooperar institucionalment en la lluita contra el racisme, la xenofòbia, la LGBTIfòbia, i altres formes d'intolerància” aquest estudi aprofundeix en l'anàlisi d'una mostra de decisions judicials, produïdes entre 2018 i 2022, relatives als delictes d'odi motivats pel racisme, la xenofòbia, la LGTBIfòbia i altres formes d'intolerància.
L'estudi, dirigit pels investigadors Andrea Giménez-Salinas Framis i Jon-Mirena Landa Gorostiza; i finançat a través de la Secretaria d'Estat de Migracions del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions; analitza quines són les normes jurídic-penals més utilitzades en les fallades judicials, quantes resolucions són condemnatòries i quantes absolutòries; quins són els grups de la població agredits amb major freqüència; i quin és el perfil dels agressors i de les víctimes. Així mateix, aprofundeix en aspectes relatius a les penes imposades en les resolucions analitzades.
Aquesta publicació dóna continuïtat a dos estudis anteriors, que cobreixen l'anàlisi de casos i sentències entre els anys 2014 i 2017; i segueix el seu mateix objectiu i metodologia, la qual cosa permet establir una comparació i atendre a l'evolució temporal de l'aplicació de la legislació penal i les decisions judicials.

Reflexiones académicas sobre delitos de odio
Aquest informe exposa les ponències de les Jornades Acadèmiques sobre Delictes d'Odi organitzades per l'Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia de la Secretaria d'Estat de Migracions, celebrades al maig de 2021. Les jornades van comptar amb la col·laboració de juristes de reconegut prestigi i amb la coordinació del professor Juan Alberto Díaz López, Professor Dr. de Dret Penal a la Universitat Autònoma de Madrid.
En les ponències relatives es revisen els dubtes expressats per un sector doctrinal respecte de la legitimitat del tractament agreujat d'alguns delictes d'odi i la compatibilitat d'aquest agreujament amb un Dret penal liberal regit pels principis del fet i de la culpabilitat; s'analitza la potencial introducció d'una “clàusula oberta” en els llistats de condicions personals/causes de discriminació que contenen els delictes d'odi; s'analitza la situació que pateixen les persones estrangeres, col·lectiu tradicionalment objecte de delictes d'odi, en el context de la justícia penal; i finalment es revisa una tesi provocadora: si la població migrant delinqueix en major mesura que la població autòctona.

Protocol per combatre el discurs d'odi il·legal en línia
Es presenten les versions en espanyol i anglès del “Protocol per combatre el discurs d'odi il·legal en línia”. Aquest Protocol pretén ser una eina per a la cooperació i coordinació entre les autoritats estatals espanyoles, les organitzacions de la societat civil i les empreses prestadores de serveis d'allotjament de dades, implicades o amb competències en la lluita contra el discurs d'odi il·legal.
El Protocol ha estat elaborat en el marc del “Acord per cooperar institucionalment contra el racisme, la xenofòbia, la LGBTIfòbia i altres formes d'intolerància” i va ser signat per les institucions signatàries de l'Acord, les organitzacions de la societat civil observadores en el mateix, i les empreses prestadores de serveis d'allotjament de dades (YouTube, Facebook, Instagram, Twitter o Microsoft) a través de l'Associació espanyola d'economia digital (Adigital).
Les bases per a la redacció del Protocol es troben en el “Codi de Conducta per a la lluita contra la incitació il·legal a l'odi a internet” signat el 2016 per la Comissió Europea i diverses empreses prestadores de serveis d'allotjament de dades, la Recomanació de la UE 2018/334 de la Comissió Europea, d'1 de març de 2018, sobre mesures per combatre eficaçment els continguts il·lícits en línia i la legislació espanyola en la matèria.

Análisis de casos y sentencias en materia de racismo, xenofobia, LGTIBfobia y otras formas de intolerancia, 2014-2017
Aquest informe respon a la sol·licitud d'investigació de la Comissió de Seguiment de l'Acord per cooperar institucionalment en la lluita contra el racisme, la xenofòbia, la LGBTIfòbia i altres formes d'intolerància, i finançat per la Secretaria d'Estat de Migracions del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social. Té com a objectius, analitzar les sentències dictades pels tribunals sobre delictes d'odi; conèixer l'aplicació de la regulació legal en matèria de delictes d'odi i fer una descripció dels casos d'odi jutjats. En l'estudi s'analitzen les sentències dictades en matèria de delictes d'odi en el període comprès entre els anys 2014-2017, sobre delictes d'odi i discurs d'odi, obtingudes de la base de dades del Centre de Documentació Oficial (CENDOJ).
Ofereix una revisió mostral de les resolucions definitives dictades pels òrgans judicials del nostre país en aquest període de temps en els procediments de delictes d'odi, a més de posar a disposició de l'administració, la societat civil, els especialistes interessats i la ciutadania, un informe pioner en el context espanyol i europeu.

Anàlisi de casos i sentències en matèria de racisme, discriminació racial, xenofòbia i altres formes d'intolerància
Aquest informe respon a una petició del Grup de Treball de “Anàlisi de Sentències” que forma part de la Comissió de Seguiment del Conveni de Col·laboració i Cooperació interinstitucional contra el racisme, la xenofòbia i altres formes d'intolerància.
Amb l'informe, es pretén conèixer com s'aplica la regulació legal en matèria de delictes d'odi i conèixer les fortaleses i debilitats d'aquesta aplicació, així com fer una descripció de les característiques de les sentències seleccionades. Per a això, s'ha analitzat una mostra de sentències dictades pels tribunals. Els principals resultats de l'estudi es divideixen en quatre grans blocs: característiques dels casos d'odi, perfil dels acusats, perfil de les víctimes i qüestions relacionades amb les penes i aspectes jurídics. El darrer capítol està dedicat a les conclusions i les limitacions relatives a la metodologia, la dificultat en l'obtenció de resultats, que es basa principalment en la manca d'informació detallada i en la complexitat de les bases de dades existents.