Sistema d'Acollida de Protecció Internacional i Temporal

CRCP: el major fòrum mundial sobre reassentament

Les Consultes sobre Reassentament i Vies Complementàries (CRCP, per les seves sigles en anglès) són el principal fòrum mundial en el qual l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), els Estats, les ONG, els refugiats i altres parts interessades debaten i avancen en qüestions d'interès comú relacionades amb el reassentament i altres vies de migració duradora per als refugiats.

Al juny de 2024, el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions assumeix la presidència estatal de la CRCP 2024-25 i ACCEM la copresidència com a representant de les ONG. Les sessions de consultes, que compleixen aquest any el seu 30 aniversari, se celebren del 25 al 27 de juny de 2025 a Ginebra, Suïssa, però prèviament, Madrid va acollir la reunió del Grup de Treball sobre Reassentament del 12 al 14 de febrer de 2025 inclusivament.

Madrid, capital de la CRCP. Les claus del Working Group 2025

L'esdeveniment se centra en els reptes que suposa la integració de les persones refugiades i reassentades en la societat d'acollida i compta amb ponències internacionals on persones expertes d'institucions, organismes i administracions públiques i representants de la societat civil comparteixen les seves experiències en matèria de reassentament.

Descarrega aquí l'agenda completa de l'esdeveniment per conèixer els temes tractats i els ponents participants.

Durant l'esdeveniment internacional, la integració de les persones reassentades s'aborda des d'una perspectiva àmplia, destacant alguns aspectes clau:

  • L'orientació abans del trasllat i durant el procés d'acolliment al país de destinació és fonamental. Les persones reassentades han de conèixer les oportunitats i els drets que els esperen perquè les seves expectatives siguin realistes, facilitant-los una informació clara i útil. En aquest procés és vital la col·laboració amb l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), les entitats sense ànim de lucre i l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) per a la selecció dels perfils més adequats i perquè aquestes persones puguin generar llaços en la societat d'acollida. Arribar i no sentir-se en soledat és clau per aconseguir una integració duradora.

  • El lema de la CRCP d'enguany inspira la labor transversal dels programes de reassentament. Durant les visites a centres de refugiats dins de les activitats del Working Group ens sentim molt inspirats en observar les sinergies creades entre institucions, sector educatiu i empresarial, administració pública i societat civil per a permetre l'assentament segur i la integració de població migrant tan necessària per a les nostres ocupacions, especialment en les zones rurals, pel problema agreujat de despoblació.

  • Resulta clau treballar amb els mitjans de comunicació per garantir un discurs públic basat en informació rigorosa i veraç. És fonamental traslladar a la societat el valor que suposa l'arribada de persones refugiades com a factor de desenvolupament social i econòmic, no només des d'una visió global de solidaritat, sinó que la seva integració contribueix al creixement i dinamisme de les nostres comunitats, enfortint el teixit social i el mercat laboral.

  • L'accés a l'ocupació és un pilar fonamental per a la integració de les persones reassentades, permetent-los desenvolupar el seu potencial i contribuir a la societat d'acolliment. És clau posar en valor els seus perfils, formació i experiència. Les capacitats i habilitats adquirides en la seva societat d'origen poden ser molt útils en diversos sectors. Per a això, cal treballar en l'agilització dels processos de convalidació de títols.

  • Sense habitatge no és possible desenvolupar-se plenament en la societat d'acolliment, la qual cosa fa necessàries accions encaminades a facilitar l'accés a aquesta. Alhora, s'intervé amb polítiques que assegurin itineraris individualitzats d'inserció, tenint en compte que les persones reassentades han travessat processos migratoris complexos, amb un impacte emocional significatiu. Per això, la col·laboració en matèria d'habitatge és fonamental i són molts els actors implicats: entitats especialitzades en la matèria, habitatge social, responsabilitat social corporativa de les empreses. A més, és necessària una mediació entre persones refugiades i arrendataris per generar confiança.

  • La integració de les persones reassentades s'ha d'abordar des d'una perspectiva integral, reconeixent-les no només com a força laboral, sinó com a persones amb drets, aspiracions i projectes de vida. La seva arribada és una oportunitat per a totes dues parts, i genera beneficis mutus en termes de desenvolupament social i econòmic. En aquest procés, la infància i l'adolescència mereixen un enfocament específic, és prioritari que aquests col·lectius accedeixin a una educació de qualitat i a un entorn que afavoreixi el seu creixement personal i la seva integració.

  • El reassentament en zones poc habitades ajuda a revitalitzar els espais rurals. Perquè la integració sigui beneficiosa i sostenible per a totes les parts és necessari trobar l'equilibri adequat per al municipi en tots els sentits, garantint l'accés a serveis públics adequats per a tota la població, i fomentant un procés d'acollida progressiu i planificat que asseguri tant el benestar de les persones reassentades com la cohesió de la comunitat d'acollida.

En definitiva, para que la integración sea realmente fructífera, hay que conjugar muchos enfoques y reunir a diferentes actores, centrando los objetivos no solo en que la sociedad de acogida obtenga beneficios de las personas que llegan a su país procedentes de fuera, sino poniendo el foco en el individuo, en su situación personal previa a la sociedad de acogida, en todo el potencial que puede desarrollar, en su proyecto vital concreto, teniendo en cuenta su edad, sus experiencias pasadas, su formación. Este compromiso nos impulsa a seguir trabajando juntas, administraciones públicas y sociedad civil, para construir junto con las personas refugiadas ese sentido de pertenencia y para ayudar en la transmisión de datos veraces y en la denuncia de la información falsa, construyendo de este modo una sociedad más cohesionada y solidaria.

El reasentamiento en primera persona. Testimonios reales de personas que buscan una nueva oportunidad en España.

“Antes en Afganistán las mujeres tenían un lugar destacado, con la presencia de mujeres juezas, representantes del parlamento, mujeres policías y candidatas a la presidencia. Tras la llegada de los talibanes se privó a las mujeres y niñas de sus derechos humanos y yo, como jueza, me vi obligada a abandonar el país. La migración, especialmente para mujeres, es un proceso complejo, por lo que las redes de apoyo desempeñan un papel crucial en la inclusión. En España existen dos organizaciones que trabajan con mujeres afganas, les ayudan a buscar trabajo, vivienda, pero se necesita más ayuda.”

“Formo parte del colectivo LGTBI y ahora tengo un equilibrio entre lo profesional y lo personal. En un año obtuve todo lo que quería, EuropaMundo me abrió sus puertas para tener una vida laboral y personal plena. Accem y Cear me ha ayudado también en temas burocráticos. Las personas refugiadas tienen mucho miedo a empezar de nuevo y se preguntan cómo afrontarlo. España ofrece muchas oportunidades, pero hay que saber encontrarlas.”

“Llegué en 2012 de Sudán. Pasé 10 meses en un campamento de refugiados antes de viajar a España. Al llegar estaba en shock, pero poco a poco todo fue más fácil. En CEAR me apoyaron para aprender el idioma, ir al médico, hacer la compra, gestionar documentos. Me he formado en atención sociosanitaria. Mis hijas han estudiado un grado de Formación Profesional. Actualmente trabajo en CEAR, siento que mi presencia es muy útil por mi experiencia similar al resto de las personas acogidas.”

“Soy de Nicaragua y hui a Costa Rica por problemas políticos. Fui reasentada en España en 2023 gracias a ACNUR. Me costó decidir venir al otro lado del mundo a empezar otra vez de cero, pero al final vine con mi hijo. Yo intento ser independiente. El gran problema que tengo es el alquiler porque en una habitación no aceptan a menores de edad, no se creen que voy a poder pagar. He hecho formaciones de logística y quiero seguir estudiando.”