Sanitat exterior, un dret que creua fronteres - Carta España

Quan Sofia, una enginyera espanyola resident a Toronto des de fa gairebé una dècada, va tornar a Espanya per visitar la seva família, ho va fer amb la preocupació habitual: «I si em passa alguna cosa? Ho cobrirà la meva assegurança?». Com ella, milers d'espanyols que viuen a l'estranger conviuen amb una sensació estranya: segueixen sentint-se part del país, però el seu accés al sistema sanitari depenia fins ara d'un embolic legal que deixava fora a molts.

Hi ha viatges que es planegen durant mesos amb il·lusió i bitllets comprats amb temps. Uns altres, no obstant això, succeeixen de sobte: una trucada inesperada des d'Espanya, una urgència familiar... un retorn en el qual se sent tant alleujament com vertigen. Per a la majoria dels espanyols repartits pel món, tornar sempre ha tingut un component emocional profund, però també d'incertesa, perquè molts es preguntaven: «Què passarà si malalt mentre sóc allà?»

Amb el nou Reial decret 180/2026 aprovat el passat 24 de març, que modifica el Reial decret 8/2008, aquesta inquietud comença per fi a dissipar-se. L'ampliació del dret a l'assistència sanitària a tots els espanyols d'origen residents a l'estranger, així com als seus familiars acompanyants, no és només una reforma administrativa: és un gest de reconeixement cap a la diàspora.

Un canvi molt esperat

Fins a l'entrada en vigor d'aquesta reforma, només dos col·lectius podien accedir al Sistema Nacional de Salut durant els seus desplaçaments temporals: els treballadors espanyols a l'exterior i els pensionistes residents en altres països. La resta, inclosos estudiants, aturats, treballadors autònoms sense cobertura exportable o persones que simplement havien decidit refer la seva vida fora d'Espanya, depenien d'assegurances privades o convenis especials.

Aquesta reforma normativa trenca aquesta barrera perquè ara tots els espanyols d'origen residents a l'estranger, independentment de la seva situació laboral o de si cobren o no una prestació, podran rebre assistència sanitària durant les seves estades a Espanya.

La reforma també reconeix un element clau: la família. A partir d'ara,cònjuges, parelles de fet i fills menors de 26 anys o majors amb una discapacitat del 65 % o superior tindran dret a la mateixa cobertura sanitària durant la seva estada temporal a Espanya juntament amb el titular.

Un procediment més senzill

L'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) serà l'encarregat de gestionar les sol·licituds. L'administració tindrà fins a tres mesos per resoldre cada petició, però hi ha un matís important: si no es pronuncia dins del termini, la resposta es considerarà positiva per silenci administratiu.

Aquesta garantia, poc habitual en els tràmits administratius, busca evitar la incertesa dels espanyols que viatgen des de milers de quilòmetres per retrobar-se amb les seves famílies.

Per ser beneficiari, això sí, caldrà acreditar un requisit no disposar de cobertura sanitària exportable des del país de residència. Molts països no ofereixen aquesta possibilitat, per la qual cosa la reforma cobrirà a un ampli espectre de ciutadans.

Diverses persones en els voltants d'un centre de Salut a Madrid

Una població que no para de créixer

Espanya viu des de fa una dècada un fenomen sostingut de mobilitat internacional. Les generacions que van emigrar per la crisi econòmica de 2008, unides als que surten cada any per estudiar o treballar en altres països, conformen una comunitat exterior diversa.

Segons l'INE,més de tres milions dos-cents mil espanyols resideixen avui fora del país. Per a ells, la identitat i la pertinença es construeixen a cavall entre dos mons: el de la seva vida quotidiana a l'estranger i el de les seves arrels a Espanya.

Amb aquesta reforma, el Govern busca respondre a aquesta realitat canviant, ampliant un dret que els propis col·lectius de ciutadans a l'exterior veien com un deute pendent.

Portaveus de diferents organitzacions han celebrat l'aprovació d'aquesta reforma, destacant que "la sanitat pública és part de la nostra identitat nacional" i que aquesta reforma repara una desigualtat entre espanyols residents a Espanya i espanyols residents a l'exterior.

No es tracta només de garantir una consulta mèdica o una hospitalització inesperada ja que l'entrada en vigor del Reial Decret 180/2026,té una càrrega simbòlica evident, ja que reconeix i reforça el principi d'universalitat cohesió i equitat del sistema sanitari espanyol.

En un moment de profundes transformacions demogràfiques i mobilitat creixent, la norma té una dimensió global i reforça la idea que la ciutadania espanyola no s'atura a les fronteres.

Per a Sofia i per a tants altres espanyols repartits pel món, la tornada a casa ja no anirà acompanyada d'aquesta inquietud silenciosa que es cola a la maleta al costat dels regals i els records. I és que, tenir la certesa que en cas de necessitat el sistema sanitari espanyol et donarà cobertura, suposa alguna cosa més que una garantia mèdica: és una forma tangible de seguir pertanyent.

Per Daniel Ramo