Eurovisión y el “clásico” de fútbol disparan el contenido racista y xenófobo en redes sociales en mayo

El butlletí mensual de monitorització del discurs d'odi en xarxes socials elaborat per l'Observatori Espanyol contra el Racisme i la Xenofòbia (Oberaxe), a partir de les dades del sistema FARO -resultat del conveni entre el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions i LALIGA- conclou que esdeveniments com el festival d'Eurovisió i el "clàssic" de la lliga de futbol van provocar un augment de continguts d'odi racistes i xenòfobs que van ser reportats.

En el cas d'Eurovisió, la participació d'Israel en el certamen va generar una onada de missatges antisemites i islamòfobs, que ha contribuït al fet que el 26% dels continguts reportats al maig estiguessin relacionats amb el conflicte armat a l'Orient Mitjà. Pel que fa al “clàssic” de futbol entre el FC Barcelona i el Reial Madrid, es van detectar missatges d'odi cap a Lamine Yamal, amb insults basats en estereotips i expressions de deshumanització relacionades amb el seu origen.

Malgrat aquests pics vinculats a esdeveniments concrets, el vincle entre la població migrant i la inseguretat va continuar sent el principal detonant d'odi en xarxes, concentrant el 64% dels esdeveniments monitoritzats, en els quals es vinculava als principals grups diana amb actes violents.

En aquest sentit destaca, per exemple, el 17 de maig, quan es va detectar un augment significatiu de comentaris a les xarxes socials arran d'una notícia d'un policia que va abatre un home d'origen africà o afrodescendent que presumptament intentava agredir un taxista amb arma blanca. L'anàlisi quantitativa revela que molts d'aquests comentaris contenien elements de deshumanització cap a persones africanes. A més, el 59% dels continguts sobre inseguretat ciutadana detectats no es basaven en fets reals, comprovables, actuals i ocorreguts a Espanya.

En total, el sistema FARO de monitoratge va detectar al maig un total de 64.316 missatges en xarxes socials, dels quals 312 van ser reportats a les plataformes i, d'aquests, el 31% van ser retirats.

“En el Dia Mundial contra els discursos d'odi vull posar en valor la incansable tasca de l'OBERAXE. Ens ajuden a crear ambients més sans i més tolerants a les xarxes, a més de combatre amb dades i rigor els atacs injustificats que rep la societat migrant al nostre país", ha expressat la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz.

“L'ocupació del Sistema Faro, una eina engegada gràcies al conveni signat amb LA LIGA, ens permet identificar, analitzar i fer seguiment dels discursos d'odi al nostre país d'una manera més detallada i específica. Aquest observatori reflecteix el nostre compromís amb una societat més justa, diversa i inclusiva, on l'odi no tinga cabuda”.

“Seguirem treballant des del Ministeri per garantir la convivència, els drets humans i el respecte a la dignitat de totes les persones”, ha conclòs Saiz.

Només el 4% dels continguts retirats es van eliminar en menys de 48 hores

Del total de continguts retirats, només el 14% es van eliminar després de la comunicació a les plataformes com a usuari normal i tan sols un 4% es van retirar en menys de 48 hores (un 2% en 24 hores i un altre tant en 48). El 10% restant es va eliminar en el transcurs d'una setmana.

Durant maig, TikTok va ser la plataforma amb la taxa més alta de retirada, un 88% dels missatges reportats. A l'extrem contrari es troba la plataforma YouTube, que no va eliminar cap dels missatges reportats en tot el mes.

Pel que fa als grups diana, continua el predomini d'hostilitat cap a les persones del nord d'Àfrica, amb un 69% dels continguts d'odi notificats, destacant també un increment, pel que fa al mes anterior, de set punts percentuals en els missatges xenòfobs i racistes adreçats a les persones musulmanes sense estar vinculats a un esdeveniment específic, amb un 14%.

L'informe destaca que, al maig, el 90% dels continguts reportats empra un discurs agressiu, amb un to hostil que estigmatitza i legitima pràctiques discriminatòries, mentre que el 10% restant utilitza la ironia i el sarcasme per desacreditar les persones d'origen estranger amb l'objectiu de dificultar la detecció del discurs d'odi.

Finalment, es manté la tendència detectada en plataformes com TikTok en relació amb la proliferació del fenomen “Brainrot”, que consisteix en la generació de vídeos amb intel·ligència artificial que reprodueixen representacions estereotipades, caricaturitzades i ridiculitzants, sobretot de persones procedents del nord d'Àfrica, perpetuant discursos xenòfobs en formats audiovisuals d'àmplia difusió i alt impacte.