Marc Jurídic
Marc Jurídic
- Coneguda com la carta internacional de drets per a les dones. Defineix el que constitueix discriminació i estableix una agenda nacional per acabar amb ella.
Objectiu de Desenvolupament Sostenible 5 (ODS 5)
- Inclòs en l'Agenda 2030, busca aconseguir la igualtat real i efectiva entre dones i homes i l'apoderament de totes les dones i nenes a nivell mundial.
- És el primer instrument jurídic vinculant a Europa que estableix un marc integral per prevenir, protegir i perseguir la violència de gènere. Obliga els Estats a promoure canvis en els comportaments socioculturals per eradicar prejudicis i costums i tradicions que justifiquen la violència, promovent l'educació en igualtat. Penalitza diverses formes de violència, incloent l'assetjament (stalking), la mutilació genital femenina, el matrimoni forçat, i l'avortament o esterilització forçats.
Constitució Espanyola de 1978.
- En el seu article 14, proclama la interdicció de la discriminació per raó de sexe. En el seu article 9.2, encomana als poders públics la garantia de la igualtat real i efectiva. En el seu article 39.2 s'estableix que “la llei possibilitarà la investigació de la paternitat”.
- Fita fonamental en la legislació espanyola. El seu enfocament destaca per ser integral i multidisciplinari, des de l'àmbit preventiu, educatiu, sanitari, laboral, social i judicial.
Llei 14/2006, de 26 de maig, sobre tècniques de reproducció humana assistida.
- Les tècniques poden aplicar-se a qualsevol dona major de 18 anys i amb plena capacitat d'obrar, independentment del seu estat civil o orientació sexual. La donació és un acte altruista i confidencial. La identitat dels i les donants ha de ser preservada pels bancs de gàmetes. Es tracta d'una de les normes que participa de la prohibició de la gestació subrogada a Espanya, considerant-la una forma de violència reproductiva contra la dona: l'article 10 declara nuls de ple dret els contractes de gestació per substitució (“maternitat subrogada”), sigui aquesta onerosa o gratuïta; la filiació dels fills i filles nascudes sempre es determina pel part.
Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.
- Obliga que els poders públics integrin el principi d'igualtat de tracte i oportunitats en totes les seves polítiques i accions. Estableix l'obligatorietat de negociar i aplicar Plans d'Igualtat en empreses, regulant el seu diagnòstic, objectius i mesures. Exigeix a les empreses promoure condicions laborals que evitin l'assetjament sexual i l'assetjament per raó de sexe, obligant a dissenyar protocols d'actuació. Introdueix mesures innovadores per protegir l'exercici dels drets de conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Fomenta l'equilibri entre dones i homes en els nomenaments d'alts càrrecs, administració i llistes electorals.
- Estableix l'avortament lliure per terminis (fins a la setmana 14) i posterior per causes mèdiques. Obliga els poders públics a incloure l'educació afectivosexual als centres educatius i a garantir l'accés a mètodes anticonceptius.
Llei Orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual.
- Considera el consentiment com a eix central. Se suprimeix la distinció entre abús (sense violència o intimidació) i agressió sexual. Totes les conductes que atemptin contra la llibertat sexual sense consentiment passen a ser considerades agressió sexual. Es castiguen aquelles conductes que generen un entorn intimidatori, hostil o humiliant mitjançant expressions, comportaments o proposicions sexuals. S'introdueix de forma expressa la submissió química i l'ús de drogues o fàrmacs per anul·lar la voluntat de la víctima com a agreujant
- Coneguda com la “Llei de Paritat”, obliga a les institucions públiques i a les grans empreses a garantir que cap sexe superi el 60% ni sigui inferior al 40% en els seus òrgans de decisió. Les llistes electorals han d'elaborar-se amb una composició "cremallera" (alternant homes i dones) en totes les convocatòries. El principi de paritat s'aplica al Tribunal Constitucional, Consell d'Estat, Tribunal de Comptes, Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i al Consell Fiscal. Exigeix aquesta proporció en el Consell de Ministres, en les comissions interministerials, i en el nomenament d'alts càrrecs de l'Administració General de l'Estat.
Llei 16/1983, de 24 d'octubre, de creació de l'Organisme Autònom Institut de la Dona
- Organisme Autònom dotat de personalitat jurídica pròpia per garantir una resposta institucional sòlida a les reivindicacions feministes. Assumeix la competència a Espanya com a organisme encarregat d'aplicar el principi d'igualtat de tracte i oportunitats entre dones i homes, segons les directives europees en la matèria.
- Va ampliar progressivament el permís del progenitor diferent de la mare biològica fins a equiparar-se a les 16 setmanes. Va introduir l'obligació per a les empreses de portar un registre salarial amb els valors mitjans de salaris, complements i percepcions extrasalarials, desglossats per sexe. Va modificar l'Estatut dels Treballadors per facilitar la conciliació, permetent l'adaptació i distribució del temps de treball (incloent el teletreball).
- Les empreses han d'acreditar resultats demostrables i rellevants en la implantació de polítiques d'igualtat, incloent la presència equilibrada de dones i homes en tots els nivells i òrgans de direcció, el disseny de mesures salarials justes, la conciliació i la prevenció de l'assetjament. El distintiu té una vigència inicial de tres anys i figura en un Registre públic. Les empreses guardonades poden utilitzar el logotip en les seves comunicacions comercials i corporatives.
- El seu objectiu és garantir l'aplicació efectiva del principi d'igualtat entre dones i homes en l'àmbit de l'administració pública de l'Estat.
- Regula els plans d'igualtat i el seu registre. Estableix l'obligatorietat per a empreses amb 50 o més persones treballadores d'elaborar i aplicar un Pla d'Igualtat, així com la seva inscripció en el registre corresponent.
Reial Decret 902/2020, de 13 d'octubre, d'igualtat retributiva entre dones i homes.
- Estableix mecanismes per garantir la transparència en les retribucions i evitar la bretxa salarial, incloent l'obligació de portar un registre salarial i realitzar auditories retributives. Totes les empreses, sense importar la seva grandària, han d'elaborar i mantenir actualitzat un registre dels salaris, complements i percepcions extrasalarials de tota la seva plantilla, incloent directius i alts càrrecs. Per determinar si els llocs tenen el mateix valor, s'utilitzen criteris d'adequació, naturalesa de les funcions, condicions educatives, professionals i de capacitació exigides, a més de les exigències físiques i ambientals.