El discurso de odio en redes sociales se duplica en el tercer trimestre de 2025 según el sistema FARO del OBERAXE - Observatorio Español del Racismo y la Xenofobia

L'Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE) ha publicat el tercer butlletí trimestral de monitoratge del discurs d'odi en xarxes socials corresponent al període entre l'1 de juliol i el 30 de setembre de 2025, cofinançat pel Fons d'Asil, Migració i Integració de la Unió Europa (FAMI).

Durant el tercer trimestre de 2025, el sistema FARO va detectar 331.817 continguts de discurs d'odi reportables, el que representa gairebé el doble que en el trimestre anterior (184.096). Aquest augment situa el període juliol-setembre com el de major volum d'activitat de l'any i posa de manifest la necessitat de continuar enfortint els mecanismes de prevenció i reacció enfront del discurs d'odi en l'entorn digital.

Del total de continguts reportats, les plataformes van retirar el 45%, un increment d'11 punts percentuals respecte al segon trimestre (34%). Aquest avanç reflecteix els esforços realitzats per les plataformes digitals per millorar els seus mecanismes de moderació i resposta davant la proliferació de missatges d'odi.

Cal assenyalar que l'increment de continguts hostils va estar estretament vinculat a determinats esdeveniments mediàtics i socials. Especialment, els successos de Torre Pacheco (Múrcia), ocorreguts al juliol, van provocar un repunt sense precedents en l'activitat dels discursos d'odi, aconseguint el seu màxim el 12 de juliol amb 32.892 continguts detectats.

La plataforma amb major taxa de retirada continua sent TikTok (96%), seguida d'Instagram (62%), Facebook (43%) i X (10%). Per la seva banda, YouTube segueix sent la plataforma amb menor nivell de resposta, amb només un 7% dels continguts retirats.

Pel que fa al tipus de notificació, un 12% dels continguts van ser retirats després de ser denunciats per usuaris normals, mentre que un 33% ho van ser a través de la via trusted flagger o comunicant fiable, evidenciant la limitada capacitat de l'usuari comú per promoure la retirada dels continguts hostils.

L'anàlisi del sistema FARO mostra que, durant aquest trimestre, els discursos d'odi es van dirigir principalment cap a les persones del nord d'Àfrica (79%), seguides de persones musulmanes (16%) i persones africanes o afrodescendents (8%).

Així mateix, s'ha observat un increment en els missatges hostils cap a nens, nenes i adolescents no acompanyats, especialment després de la cobertura mediàtica dels successos ocorreguts al centre d'acollida d'Hortaleza (Madrid).

Pel que fa al contingut dels missatges, van predominar els que deshumanitzen o degraden les persones d'origen estranger (36%), si bé aquesta categoria va experimentar una reducció de 18 punts percentuals respecte al trimestre anterior. Un 31% dels missatges presenta a les persones migrants com una amenaça per a la seguretat i la convivència, mentre que un 16% incita a la seva expulsió i un 10% promou la violència directa. Aquestes dades reflecteixen com el discurs d'odi reprodueix i amplifica estereotips negatius, generant un clima de desconfiança i hostilitat que afecta de forma directa a la convivència social.

El llenguatge agressiu explícit continua sent la forma predominant en els continguts analitzats, present en el 91% dels missatges detectats, que inclouen insults, amenaces o desqualificacions directes, i en un 9% s'empra la ironia i/o el sarcasme.

L'ús d'emoticones (19% dels continguts) amb connotacions deshumanitzadores o violentes (com animals o foc) es consolida com un recurs recurrent en els missatges d'odi, contribuint a normalitzar actituds hostils i a dificultar la seva identificació per part dels algoritmes de moderació.

Els principals temes associats al discurs d'odi durant el tercer trimestre es relacionen amb la inseguretat ciutadana (61%), el conflicte armat (21%) i l'àmbit econòmic (17%).

Els missatges i imatges vinculades amb la inseguretat ciutadana van mantenir el seu pes predominant, reforçant narratives que associen la migració amb la delinqüència i la violència. El conflicte armat entre Israel i Palestina va generar també un important volum de missatges islamòfobs i antisemites, mentre que els relacionats amb l'àmbit econòmic van instrumentalitzar el debat sobre els recursos públics i les ajudes socials per fomentar el rebuig cap a les persones migrants.

Les dades del tercer butlletí trimestral confirmen que la percepció d'inseguretat i la desinformació actuen com a factors amplificadors del discurs d'odi, per la qual cosa resulta fonamental mantenir una resposta coordinada i sostinguda que promogui la convivència i la tolerància a les xarxes socials.

L'OBERAXE, a través del sistema FARO, continua avançant en el monitoratge permanent del discurs d'odi en xarxes socials, així com en la col·laboració amb plataformes, institucions públiques i la societat civil per prevenir i contrarestar l'expansió de continguts de discurs d'odi.