El 52% dels missatges d'odi detectats per l'OBERAXE en xarxes socials durant el Mundial de futbol estaven vinculats a l'àmbit esportiu - Observatorio Español del Racismo y la Xenofobia
03/08/2026
El 52% dels missatges d'odi detectats per l'OBERAXE en xarxes socials durant el Mundial de futbol estaven vinculats a l'àmbit esportiu
Temática:
Tipología:
- Lamine Yamal concentra un volum rellevant de comentaris de caràcter racista i islamòfob, especialment després de la celebració del seu primer gol mitjançant el gest musulmà del suyud
- El monitoratge d'OBERAXE destaca el discurs d'odi abocat sobre la composició de la selecció francesa amb missatges del tipus “són tots angolesos, sense el futbol serien uns sensesostre”
- Els continguts racistes dirigits a persones llatinoamericanes aconsegueixen una major intensitat entorn de la celebració de la final entre Espanya i Argentina
Share on social networks:
L'Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE) ha detectat 54.771 continguts de discurs d'odi i narratives discriminatòries en xarxes socials durant la celebració de la Copa Mundial de la FIFA 2026, des del seu inici l'11 de juny fins al 21 de juliol, dia de les principals celebracions vinculades a la victòria de la selecció espanyola a la final.
Un 52% dels missatges racistes i xenòfobs registrats estaven associats a l'àmbit esportiu, una proporció notablement superior a l'observada en mesos anteriors- al maig per exemple amb prou feines van ser el 7% els missatges vinculats amb esdeveniments esportius- el que reflecteix l'impacte del Mundial de futbol en la conversa digital monitoritzada.
El monitoratge realitzat per OBERAXE durant el Mundial de futbol recull de forma sistemàtica possibles missatges d'odi dirigits contra futbolistes particulars, seleccions nacionals, aficionats i grups vinculats a la competició. En aquest apartat van destacar els missatges de caràcter racista i islamòfob dirigits contra Lamine Yamal, en què es qüestiona la seva pertinença a la selecció espanyola. Els missatges d'odi van repuntar amb la celebració del seu primer gol amb la Roja davant l'Aràbia Saudita mitjançant el gest musulmà del suyud. Aquest moment es van usar les xarxes socials per qüestionar la legitimitat de Yamal com a representant de la selecció espanyola amb comentaris del tipus “les nostres arrels humiliades”, “moro fastigós” o “no és digne de ser espanyol”.
En la mateixa línia, la composició d'algunes seleccions nacionals, com la francesa, va ser diana de reiterats comentaris que qüestionaven la legitimitat dels jugadors pel seu origen o ascendència estrangera per representar aquest país. Molts missatges van reflectir plantejaments excloents amb expressions freqüents com "són tots angolesos, sense el futbol serien uns sensesostre" o "els francesos s'ho tenen merescut per no defensar els seus orígens".
La final contra Argentina,
La final entre la selecció d'Espanya i l'Argentina també va funcionar com a detonant de la publicació de continguts d'odi en xarxes socials. Si bé l'OBERAXE va assenyalar que els missatges racistes i xenòfobs sobre persones llatinoamericanes van suposar el 15% del total detectat en el període del Mundial de futbol, la dinàmica va aconseguir una major intensitat durant la final que va enfrontar a les seleccions espanyola i argentina.
Pel que fa als grups diana, les persones procedents del Nord d'Àfrica van ser el principal focus al qual es van dirigir els continguts amb discurs d'odi durant el Mundial de futbol, suposant el 66% del total de missatges detectats. Aquí destaquen els continguts vinculats a la selecció del Marroc i a diferents episodis relacionats amb els seus seguidors.
A més, el 13% dels continguts reportats es dirigien contra les persones musulmanes, reproduint estereotips i discursos excloents.
El 74% dels continguts analitzats van incloure missatges que deshumanitzen i degraden
El discurs d'odi detectat durant el Mundial de futbol reflecteix que el 74% dels missatges inclouen continguts que atempten contra la dignitat dels grups diana a través de la deshumanització amb missatges com "que deixi de jugar el moro escombraries" o "argensimio de merda". Quant al tipus de llenguatge emprat, va predominar l'ús d'un llenguatge agressiu explícit, present en el 50% dels missatges analitzats.
També van destacar els missatges racistes i xenòfobs que promovien el descrèdit, que van representar el 40% del total, atribuint a aquestes persones característiques negatives per la seva mera pertinença al col·lectiu mitjançant missatges com a “llast del progrés aquests moros, endarreriment i barbàrie”.
D'altra banda, el 15% dels comentaris reportats van incitar a l'expulsió d'aquests grups diana, mentre que el 14% va promoure la violència contra ells. Amb aquestes dades, l'OBERAXE conclou que “el Mundial de futbol va servir com a context per a la difusió de prejudicis racistes i xenòfobs que transcendeixen l'esportiu”.
Tendència detectada en el butlletí de monitoratge de juny
L'últim butlletí de monitoratge de l'OBERAXE corresponent al mes de juny ja avançava aquesta tendència relativa al Mundial de futbol amb un 16% dels missatges analitzats vinculats a aquest esdeveniment esportiu. Aquests episodis reflecteixen com l'esport pot servir de context per a la difusió de discursos d'odi que no només afecten esportistes concrets, sinó també els col·lectius amb els quals se'ls associa.
L'informe va recollir especialment el volum de continguts hostils difosos al voltant del jugador de la selecció espanyola Lamine Yamal, que van motivar comentaris discriminatoris relacionats amb els seus orígens i identitat.
