El Congreso de los Diputados convalida el Real Decreto-ley que culmina la modernización del sistema de pensiones

El Congrés dels Diputats ha convalidat, amb 179 vots a favor, el Reial decret llei 2/2023, de mesures urgents per a l'ampliació de drets dels pensionistes, la reducció de la bretxa de gènere i l'establiment d'un nou marc de sostenibilitat del sistema públic de pensions. A més, el Congrés també ha aprovat la seva tramitació com a Projecte de Llei. Aquesta norma culmina el procés de modernització del sistema de pensions, iniciat el 2021, després de l'aprovació de les recomanacions del Pacte de Toledo a la tardor de 2020.

Durant el seu discurs, el ministre ha subratllat que “el procés de modernització del sistema que culmina avui permet millorar-lo per a una gran majoria social”, ja que “elimina la incertesa dels pensionistes presents i futurs i, a més, posa el focus a millorar les condicions d'alguns col·lectius, com les dones, els treballadors autònoms, els pensionistes més vulnerables, els treballadors amb carreres irregulars o els joves”.

Aquesta norma conté diverses mesures que completen la reforma de l'any 2011, blindant la revaloració de les pensions presents i futures. Entre les mesures que inclou hi ha la posada en marxa d'un nou marc de revaloració, per sobre de l'IPC, de les pensions mínimes i no contributives fins al 2027 i una pujada del 10%, addicional a la inflació del complement per reduir la bretxa de gènere.

En el pla de l'equitat, el Reial decret llei conté mesures de calat, com l'engegada d'un règim dual del període de còmput per als propers 20 anys, pel qual s'aplicarà als treballadors que es jubilin la més beneficiosa d'aquestes possibilitats: els 29 últims anys de carrera, descartant els 24 mesos (2 anys) pitjors; i el període de còmput actual (25 últims anys). La primera possibilitat es desplegarà progressivament durant 12 anys a partir del 2026. Això beneficiarà especialment als treballadors amb carreres irregulars. A més, s'inclouen millores en el tractament de les llacunes de cotització de les dones treballadores.

A més, per blindar el poder adquisitiu dels pensionistes actuals i futurs, es reforcen els ingressos de la Seguretat Social amb diferents mesures. En primer lloc, amb l'increment gradual de les bases màximes i de les pensions màximes. En segon lloc, amb la creació d'una quota de solidaritat per als salaris més alts que quedin per sobre de la base màxima. I també es reforça el Mecanisme d'Equitat Intergeneracional, que a partir del 2024 creixerà una dècima cada any fins a arribar a 1,2 punts percentuals el 2029. Aquest mecanisme substitueix al Factor de Sostenibilitat que va establir la reforma de 2013 i que suposava una important retallada de la pensió inicial, especialment dels més joves.

Finalment, s'inclou en el sistema de Seguretat Social als alumnes que realitzin pràctiques formatives i acadèmiques incloses en programes de formació. Es tracta de les pràctiques realitzades per alumnes universitaris, tant les dirigides a l'obtenció de titulacions oficials de grau, màster i doctorat, com les dirigides a l'obtenció d'un títol propi de la universitat, ja sigui un màster de formació permanent, un diploma d'especialització o un diploma d'expert. També s'inclouen les realitzades per alumnes de formació professional, sempre que les mateixes no es prestin en el règim de formació professional intensiva. A les quotes a la Seguretat Social per contingències comunes se'ls aplicarà una reducció del 95%.