Ponentes del Coloquio Internacional

Ponents del Col·loqui Internacional "Assistir a l'emigrant és protegir la nació"

La Universitat de Sevilla es converteix en l'epicentre de l'anàlisi històrica sobre la diàspora espanyola amb el Col·loqui Internacional "Assistir a l'emigrant és protegir la nació"

La Universitat de Sevilla ha acollit a principis de juny un important esdeveniment acadèmic: el Col·loqui Internacional titulat “Assistir a l'emigrant és protegir la nació”. Aquesta trobada científica s'ha centrat en l'estudi de les polítiques públiques i l'assistència privada en la diàspora espanyola cap a Amèrica durant els segles XIX i XX, un període crucial per entendre la identitat i l'economia de l'Espanya contemporània. L'esdeveniment compta amb el suport del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, entre altres institucions relacionades amb l'emigració, i va tenir com a escenari principal el Saló de Graus de la Facultat de Ciències del Treball de Sevilla.

Autora: Sonia Martín

 

Obertura i enfocament de gènere

El congrés va ser inaugurat l'1 de juny per la Rectora de la Universitat de Sevilla, la Dra. Carmen Vargas Macías, al costat de les autoritats de la Facultat i del Departament d'Economia i Història Econòmica. La conferència inaugural, a càrrec de la Dra. Pilar Cagiao Vila, va posar el focus en una perspectiva essencial: les dones que emigren, analitzant les seves experiències tant individuals com col·lectives en el procés migratori. Aquest enfocament inicial subratlla la intenció del col·loqui d'anar més enllà de les xifres, i aprofundir en el factor humà i social de l'emigració.

Durant els dies centrals el col·loqui es va dividir en diverses sessions científiques que van abordar l'assistència des de múltiples angles. El segon dia, les sessions es van centrar en els actors i els intermediaris, abordant temes com l'ús social del panhispanisme a Mèxic durant la dècada de 1920 i la repatriació de ciutadans després de la crisi de 1930.

Un punt destacat va ser l'anàlisi de les xarxes sindicals i l'obrerisme solidari internacional, presentat pel Dr. Francisco Bernal García, que va examinar com els treballadors espanyols es van organitzar a Amèrica entre 1900 i 1939. Així mateix, es va explorar la tasca de les institucions catòliques a Amèrica Central i del Sud, i com les migracions han estat representades en museus i exposicions temporals a Espanya.

El poder de l'associacionisme i les polítiques públiques

El 3 de juny l'atenció es va desplaçar cap a l'acció de les pròpies comunitats migratòries mitjançant l'associacionisme gallec a Buenos Aires, i es van recordar casos emblemàtics de beneficència com l'Hospital Español de Buenos Aires, que va evolucionar d'una entitat caritativa a un nosocomi privat de referència. També es van incloure estudis sobre la immigració espanyola a Rio de Janeiro i la producció cinematogràfica vinculada a l'emigració, des del cinema franquista fins a l'actualitat.

Pel que fa a les polítiques públiques, es va debatre sobre la repatriació d'emigrants des de Mèxic a través dels consolats i la dimensió afectiva de l'assistència estatal reflectida en publicacions com Carta de España. Casos singulars, com el "Vaixell Faller" i el retorn d'emigrants valencians, van aportar una visió detallada de les pràctiques de retorn assistit.


Assistents al col·loqui

El col·loqui no només va constituir un espai de debat, sinó també de presentació de resultats. Es van donar a conèixer llibres recents sobre mutualisme canari a l'Argentina i sobre la relació entre Estat i nació en l'emigració contemporània. A més, es va presentar el podcast "Desarraigos", una iniciativa de transferència de coneixement entre la universitat i la societat. El component cultural es va reforçar amb un Cine Forum sobre el documental Mes amis espagnols, que va comptar amb la presència del seu director, el cineasta suís Adrien Bordone.

L'esdeveniment va finalitzar amb una jornada al Museu de l'Autonomia d'Andalusia. Els assistents van realitzar una visita guiada a l'exposició "Memòria gràfica de l'emigració i el retorn d'Andalusia", i van participar en una taula rodona final que va servir de balanç sobre la història i la memòria d'aquest fenomen que va marcar a tantes famílies andaluses i espanyoles. Entre els investigadors presents a la Universitat de Sevilla amb motiu d'aquest congrés internacional, cal destacar Luis Calvo Salgado, de la Universitat de Zuric; María José Fernández Vicente, de la Universitat de Bretagne Occidentale (França); Yvette Santos, de la Universitat Nova de Lisboa (Portugal); Emilio Redondo, de la UCM; Alejandro Fernández, de la Universitat Nacional de Luján (Argentina) i Erica Sarmiento da Silva, de la Universitat do Estado de Rio de Janeiro (Brasil), al costat d'altres grans experts en la matèria convocats per la professora Alicia Gil Lázaro, catedràtica d'Economia i Història a la Universitat de Sevilla i organitzadora d'aquestes jornades que són la culminació d'un important projecte de recerca.

Share on social networks: