El Ingreso Mínimo Vital llega en julio a cerca de 2,7 millones de personas que residen en 879.225 hogares

L'Ingrés Mínim Vital (IMV) ha arribat al juliol a 879.225 llars en què viuen 2.682.646 persones, segons l'última estadística publicada per l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). La quantia mitjana de la prestació és de 504,5 euros al mes per llar i, en conjunt, la nòmina d'aquest mes ha ascendit a 473,3 milions d'euros.

Al juliol, hi ha 126.756 prestacions actives més de les que hi havia fa un any, la qual cosa suposa un increment del 16,9%.

Quant a l'evolució dels beneficiaris, al juliol de 2026 es comptabilitzen 383.646 beneficiaris més que els registrats en aquest mateix mes de 2025 (+16,7%).

Tant pel perfil dels titulars com dels beneficiaris, podem dir que l'Ingrés Mínim Vital té un marcat perfil femení. Al juliol, el 68% dels titulars (598.302) i el 53,4% de les persones beneficiàries són dones, en concret, 1.433.576.

Inversió social en la infància

L'IMV s'ha consolidat com un model en què la protecció de la infància ocupa un lloc central. En l'actualitat, 1.089.965 xiquets, xiquetes i adolescents són beneficiaris de la prestació, la qual cosa representa quasi el 41% del total. En termes acumulats, més d'1,6 milions de menors han estat coberts des de 2020 per la prestació.

Així mateix, més de dos terços de les famílies que perceben l'IMV compta amb menors a càrrec (602.620 llars, prop del 70% del total), la qual cosa evidencia el seu impacte directe en la reducció de la pobresa infantil.

Estructura familiar i desigualtat de gènere

El perfil de les llars revela la relació entre vulnerabilitat econòmica i estructura familiar. Del total, 147.491 són monoparentals, majoritàriament sostinguts per dones que assumeixen en solitari la responsabilitat de tirar endavant els seus fills. Aquesta realitat reflecteix una major exposició a la precarietat i evidencia que les dificultats econòmiques es concentren amb més intensitat en aquest model de família.

En aquest context, l'IMV actua com un mecanisme d'estabilitat per a moltes famílies en què les dones assumeixen la principal responsabilitat econòmica i de cures.

Complement d'ajuda a la infància

El Complement d'Ajuda per a la Infància (CAPI) reforça la cobertura de l'IMV amb un suport addicional per cada fill o filla a càrrec. Al juliol, 613.088 llars el van rebre, amb una ajuda mitjana de 67,3 euros per menor i de 122,8 euros per llar. Aquesta prestació estableix diferents quanties segons l'edat: 115 euros al mes per a menors de 3 anys; 80,5 euros entre 3 i 6 anys; i 57,5 euros entre 6 i 18 anys.

El CAPI pot percebre's de manera independent a l'IMV, ja que compta amb llindars de renda més amplis. Així, a més de protegir famílies en situació de pobresa severa, arriba a llars amb rendes baixes o moderades. Per exemple, pot sol·licitar-ho una família de dos adults i dos menors amb ingressos aproximats de fins a 4.182 euros al mes, la qual cosa amplia significativament l'abast de la xarxa de protecció enfront de la pobresa infantil.

L'Ingrés Mínim Vital i els joves

L'IMV no només actua com a mecanisme de protecció, sinó també com a eina d'acompanyament cap a la inclusió dels joves. L'edat mitjana dels beneficiaris, situada en 28,6 anys -i en 20,2 anys si s'exclou als titulars- reflecteix el seu impacte en les etapes en què s'inicia la vida laboral. En aquest sentit, la compatibilitat amb rendes del treball i els incentius a la inserció laboral reforcen el seu paper com a palanca cap a l'ocupació.

Precisament, les millores incorporades a l'IMV faciliten l'accés a la prestació a persones joves en situació de vulnerabilitat. Per exemple, poden sol·licitar l'ajuda persones majors de 18 anys o menors emancipats amb fills o filles a càrrec. I s'ha reduït el període de vida independent per als joves menors de 30 anys, de 3 a 2 anys.

Garantia de nivell mínim d'ingressos a llars vulnerables

L'IMV, una prestació de la Seguretat Social que ha arribat a gairebé 1,3 milions de llars i ha beneficiat més de 3,8 milions de persones des del seu inici fa més de sis anys, garanteix un nivell mínim d'ingressos a les llars en situació de vulnerabilitat i que es va posar en marxa. Es configura com un dret subjectiu, adaptat a la realitat de cada unitat de convivència, i constitueix un instrument clau en la lluita contra la pobresa i l'exclusió social, amb especial atenció als menors.

Per a sol·licitar l'IMV, és necessari haver residit a Espanya de forma legal, efectiva i continuada durant almenys l'any anterior. La residència es demostra mitjançant la inscripció en el registre central d'estrangers en el cas de ciutadans comunitaris i suïssos, o amb la corresponent autorització en el cas de persones de tercers països. El domicili a Espanya es verifica amb certificat d'empadronament i la unitat de convivència es demostra mitjançant el llibre de família, certificats del registre civil o dades padronals.

A més, tant la persona sol·licitant com la resta dels membres de la seva llar han de trobar-se en situació de vulnerabilitat econòmica, per no disposar d'ingressos o patrimoni suficients.

En el cas de les persones que esgoten el subsidi per desocupació i no aconsegueixen reinserir-se laboralment, aquestes accedeixen a l'IMV sense necessitat de sol·licitar-ho ni aportar nova documentació, ja que el SEPE i la Seguretat Social realitzen el reconeixement d'ofici.

Així mateix, la incorporació del sistema de doble revisió d'ingressos permet a les famílies conèixer per endavant l'actualització de la seva prestació. Com a conseqüència, des de l'any passat els beneficiaris saben ja si, en funció dels ingressos de l'any anterior, la seva prestació s'incrementarà, es reduirà o s'extingirà.